Els serbis lliuren els seus genocides

El polvorí dels Balcans comença a fer figa. No és que la pau estigui assegurada però la millor notícia és que Sèrbia comença a cedir: Belgrad oblida poc a poc Kosovo i deixa, també, per a l'història la tragèdia i el dolor que va provocar a la guerra contra Croàcia i el conflicte de Bòsnia. Una nació i un poble que aparca els somnis de la "Gran Sèrbia" i el seu orgull ferit per la derrota, amb l'ànim de mirar endavant.
El nou govern de Boris Tadic, que va pujar al poder gràcies al cansament d’una població esgotada per l’aïllament i els cants sanguinaris dels seus nacionaliste, està fent els deures.

Probablement Sèrbia no compleix cap dels criteris que imposa Brussel.les als candidats a ingressar al Club però compta amb una valuosa moneda de canvi per negociar amb la Unió Europea. Una moneda que està tenyida de molta i molta sang i que representa ni més ni menys que la major violació dels drets humans a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Parlem dels criminals de guerra i genocides Radovan Karadzic (expresident dels serbis de Bòsnia ) , Ratko Mladic (exlíder militar dels serbis de Bòsnia ) i Goran Hadzic (antic líder dels serbis de Croàcia ) .
Un cop detingut, Karadzic ha de passar comptes al Tribunal Penal Internacional (TPI) com tard o d’hora ho faran els altres dos pròfugs. Segons reconeixen les mateixes autoritats de Belgrad, va ser protegit pels serveis secrets i per molts nacionalistes que el consideren un heroi .

El lliurament de Karadzic obre més les portes de la Unió Europea als serbis que segueixen negociant ara amb el lliurament de Mladic. Entre altres coses exigeixen un calendari d’integració a canvi de cedir-lo a La Haia. Saben que ara ja toca però volen esgotar totes les possibilitats.

L’exfiscal del TPI Carla del Ponte ja ha dit coses però un dia ho explicarà tot. Donarà detalls, com ja ho fa en privat, sobre com des de Brussel.les, la UE o l’OTAN obstaculitzaven la detenció d’aquests criminals amb l’excusa de no exaltar més els ànims serbis i amb la por que el polvorí acabés per esclatar.
Ara, amb Tadic, el candidat de Brussel.les assegut a la butaca del poder de Belgrad, les coses són diferents.

Per més fàstic que ens faci que Belgrad negociï amb el lliurament d’aquests monstres, cal tenir en compte que Sèrbia no te massa res més a oferir. No seré jo qui criminalitzi un poble sencer pels seus governants però tampoc es pot amagar que gran part dels serbis son responsables per omissió dels crims de Srebrenica, com ho fou el poble alemany de la barbàrie nazi). Dir les coses pel seu nom no ens farà millors ni pitjors però reconèixer la realitat ens permet, si més no, avançar i crear instruments perquè l’història no es torni a repetir mai més.