dimecres, 9 de juliol del 2008

...i al Japó tots mengen


Vergonya, vergonya. Però no en tenen. Avui s'ha fet públic el document final de la cimera del G-8 (els països més rics del món) que ha tingut la delicadesa de reunir-se amb les anomenades economies emergents (Sud-àfrica, la Xina, l'Índia, Brasil i Mèxic) i han tornat a donar ànims als pobres mortals. No hi ha acords ni sobre la crisi alimentària, ni han perdut massa temps en debatre les alarmants alces de preus que afecten sobretot als cereals i el petroli.
Aquests dirigents mundials tampoc han pogut anar més enllà de determinar que pel 2050 (quan ells i la majoria dels que ara hi som criarem malves) s'han de reduir el 50% de les emissions de gasos contaminants. Com, qui, quan i de quina manera tampoc ho han dit.
Han menjat 19 plats en un sol sopar, s'han esconyat de riure amb les estupideses de Berlusconi i felicitat Sarkozy per haver-se casat amb la Carla Bruni... i han acabat per tornar cap a casa contents d'haver-se fet la foto tots junts somrients i panxacontents de ser tant i tant poderosos.
Els autèntics poders del món (els bancs, les petroleres, multinacionals, els grups financers i especuladors...) també somriuen perquè els seus bufons hagin aconseguit sortir-sen un cop més acordant que no s'ha acordat res de res.
Si ja ho deia el meu avi..."nen no et fiquis en política que la truita sempre l'han girat els mateixos". El que no em deia es que la truita la fan amb els nostres ous.