Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Israel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Israel. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de març del 2009

Fets que esgarrifen


Pepe Rubianes ha marxat i ens deixa sense el seu humor ácid ,punyent peti qui peti. L'enyorarem !

Al capdavant de la Unió Europea hi ha un anbtieuropeista, el primer ministre de la República Txeca.

Berlusconi s'ha quedat sol . Ja no te cap de l'oposició si es que Walter Veltroni havia adoptat mai aquest paper.

El PP tè majoria absoluta a Galícia i a Euskadi un possible pacte PSOE -PP fa tremolar a tothom amb dos dits de seny.

L'economia mundial s'en va en orris i res fa presagiar una recuperació en els pròxims dotze mesos. Els empresaris aprofiten per fer acomiadaments sense control y la Patronal encara vol més : Acomiadament lliure i gratuit.

La comunitat internacional - encara esmaperduda per la "resposta proporcionada " d'Israel als coets de Hamas te mala consciencia i ofereix una pluja de millions per reconstruir el que el seu silenci va permetre destruir.

Per avui ja n'hi ha prou que em deprimeixo només de llegir-me i no està la cosa per afegir més llenya al foc. Optimisme nois optimisme que l'olla de cols bull més que mai.

divendres, 9 de gener del 2009

Gaza banalitza l'holocaust



No podem callar! Ja es hora de dir les coses pel seu nom. Israel no pot continuar tenint carta blanca i la immunitat que li ha atorgat la barbàrie de l'holocaust.

A Gaza, Hamas va arrasar en unes eleccions lliures que potser mai hauria guanyat si Israel i tota la comunitat internacional haguessin tingut el seny d'arribar a acords de pau amb els palestins moderats del president Abbas, una administració corrupte si, però almenys disposada al diàleg. Estic convençut que als falcons d'Israel, i el seu complex militar-industrial en el poder, no els interessava cap pla de pau . Així amb la tensió justifiquen la seva pròpia supervivència.Però el món democràtic que valora la vida i el drets humans si que vol un acord que impliqui la coexistència pacífica de dos estats amb garanties clares de seguretat per a Israel.

Des d’aquelles eleccions a Gaza, el tancament, l'aïllament i el setge criminal d'Israel a la franja de Gaza -amb l'aval dels seus aliats- només ha contribuït a augmentar la desesperació i l'odi. Les milícies de Hamas i el suport popular, mal ens pesi, tenen ara més força que mai.

Des de Hamas, és cert, es llancen coets contra Israel amb més males intencions que afortunadament cadàvers, però la campanya militar d'ara no es pot justificar amb aquestes agressions que Israel podria resoldre -com fins ara- amb uns quants míssils ben dirigits.

Els atacs del quart exèrcit més potent de la terra estan en marxa i no s'aturen. Ens diuen que els morts són milicians radicals però el nombre de víctimes civils no fa sinó augmentar cada hora que passa.

Però Israel no en té prou amb la violència del seu exèrcit i intenta evitar que els mitjans de comunicació internacionals siguin testimonis del genocidi de Gaza (si, GENOCIDI amb majúscules). També vol fer callar els mitjans més crítics amb pressions inadmissibles en un estat democràtic (vegeu blog de Fran Sevilla).

Israel, un poble al que sincerament admiro i no només pel que ha patit, mereix molt més del que ara té. Mereix governants civils i no pas militars. Gent capaç de veure que el seu futur i sobretot la seva supervivència depèn de la capacitat de tenir la raó i no pas d'imposar-se per la força de les armes. Aquesta raó, però, no la trobaran a la Bíblia com tampoc ningú la pot trobar a l'Alcorà.

Senyors del govern d'Israel: justificar la barbàrie és impossible però desqualificar els que els critiquen amb l'argument que el poble d'Israel ha patit la "shoa" es senzillament embrutar el llegat de les víctimes de l'holocaust. Israel, com hauria de fer tot el món, ha d'honrar la memòria dels que van ser exterminats pel sols fet de ser jueus, però amb el genocidi de Gaza l'única cosa que aconsegueix es banalitzar un cop més aquell ignominiós episodi històric.

diumenge, 23 de novembre del 2008

El 20 de gener arriben els Reis ?






Obama no ho tindrà gens fàcil. L’herència de Bush i el panorama de crisi financera internacional no li facilitaran les coses.

El 20 de gener sembla no arribar mai , però aquella jornada serà un dia històric per partida doble. En primer lloc, Bush deixa la Casa Blanca i aquest fet serà un alleujament per l’ humanitat i en segon lloc, perquè un home jove, negre , amb una visió del món multilateral i allunyada d’interessos, es posa al capdavant de la primera potència occidental.

L’arribada d’Obama a la presidència però no esta mancada de risc. Ha generat moltes esperances i si be el llistó és molt baix , no hi ha ningú capaç de complir en pocs mesos totes les expectatives creades. Esperem que no ens defraudi massa aviat .

D’altra banda hi ha gent disposada a posar-li les coses difícils tant a nivell intern com exterior. A nivell intern els sectors “neocons” no tiraran la tovallola tant fàcilment. Ningú podia esperar el contrari.

El món tampoc està per massa alegries. Els talibans ja han amenaçat Obama i la situació a l'Afganistan , que ell ha assenyalat com a objectiu prioritari ,exigeix més ma esquerra i un replantejament militar que no suposi assassinar els convidats dels casaments.

Europa donarà suport al nou president però a canvi de més participació en la nova multilateralitat promesa . D’altra banda Israel espera el suport incondicional de sempre , que continuïn la contundència contra l’Iran i els ulls tapats de Washington davant les violacions permanents de les resolucions de l’ONU.

Els àrabs tampoc donen un xec en blanc. No han vist amb bons ulls la designació de Rham Emanuel com a cap de gabinet de la Casa Blanca o l’elecció de Hillary Clinton (clarament pro-israeliana ) com a nova cap de la diplomàcia nord-americana .

Finalment , Rússia no està disposada a cedir terreny i treu pit , com també fa la Xina que cada cop disputa més de tu a tu la influència econòmica i política de Washington a l'Africa i també Llatinoamèrica.

Si, Obama no ho tindrà fàcil i el món potser espera massa d’ell. El temps , com sempre , dirà el que hagi de dir . Ara com ara el que esperem amb candeletes es que arribi el 20 de gener . El 6 arriben els Reis però potser el 20 per primera vegada a la meva vida em fa més il·lusió. El primer regal – aquest és segur – serà veure a Bush deixar el despatx oval.