Mai havia pensat en tenir un blog ni crec que fer-lo sigui necessàri ni imprescindible com moltes coses innovadores d'aquest món de bojos que ens toca transitar cada dia . Pero m'agrada escriure, opinar, fer fotografies i aquest és un bon mitjà per exposar-ho tot plegat. I ho farè sense cap pretensió quan em vingui de gust, fotografiant i parlant sobre tot el que faig i he fet a aquesta vida , el que ens envolta i el que ens queda un pel més lluny .
La intenció es tractar els temes desde la particular visió que un periodista apassionat , ja veterà però amb moltes ganes encara d'aprendre i que viu el dia a dia dels esdeveniments, pot aportar.
Em podeu criticar, desmentir, insultar (poc si us plau ,que dol molt encara que hi ha qui gaudeix exercint de massoquista ) i també si algun dia m'ho mereixo podeu manifestarvos d'acord amb el que escric.
Aquí es parlarà d'un món en mans dels desaprensius més poderosos, de les màfies que el controlen, de grups de poder i de la gent sencilla que els pateix , de guerra i de pau , de conflictes i de festa, de gent de bon cor i d'individus de males entranyes. Serà com un bolero, un tango, un vals... un "popurri" en el que amb, més o menys bona fortuna ,podre destil.lar la mala llet que porto a dins observant desde l'escepticisme crític i a vegades visceral (no ens enganyem ) un món ple d'injustícies, arbitrarietats, arribistes, pocasoltes, maleducats i també ple de gent magnífica que mai són notícia perquè sencillament no tenen un mercat on vendre el seu producte.
El periodisme agonitza dia a dia amb el somriure als llavis dels dirigents polítics que no volen gent que els fiscalitzi, dels directius dels grups mediàtics i dels propietaris dels mitjans. Agonitza camí de la tomba a causa de la precarietat laboral i intel.lectual de molts joves que s'inicien en la professió , i de l'estupidesa d'un món que els que detenten de veritat el poder volen buit i ple de frivolitat.
L'olla de cols està servida !
La intenció es tractar els temes desde la particular visió que un periodista apassionat , ja veterà però amb moltes ganes encara d'aprendre i que viu el dia a dia dels esdeveniments, pot aportar.
Em podeu criticar, desmentir, insultar (poc si us plau ,que dol molt encara que hi ha qui gaudeix exercint de massoquista ) i també si algun dia m'ho mereixo podeu manifestarvos d'acord amb el que escric.
Aquí es parlarà d'un món en mans dels desaprensius més poderosos, de les màfies que el controlen, de grups de poder i de la gent sencilla que els pateix , de guerra i de pau , de conflictes i de festa, de gent de bon cor i d'individus de males entranyes. Serà com un bolero, un tango, un vals... un "popurri" en el que amb, més o menys bona fortuna ,podre destil.lar la mala llet que porto a dins observant desde l'escepticisme crític i a vegades visceral (no ens enganyem ) un món ple d'injustícies, arbitrarietats, arribistes, pocasoltes, maleducats i també ple de gent magnífica que mai són notícia perquè sencillament no tenen un mercat on vendre el seu producte.
El periodisme agonitza dia a dia amb el somriure als llavis dels dirigents polítics que no volen gent que els fiscalitzi, dels directius dels grups mediàtics i dels propietaris dels mitjans. Agonitza camí de la tomba a causa de la precarietat laboral i intel.lectual de molts joves que s'inicien en la professió , i de l'estupidesa d'un món que els que detenten de veritat el poder volen buit i ple de frivolitat.
L'olla de cols està servida !
2 comentaris:
Endavantnoi que la cosa està molt, molt malament !!!!
Soc una jove periodista llicenciada l'any passat per la UPF i treballo en el que puc.M'agrada llegir opinions de periodistes veterans per aprendre coses. Crec que tens raó en que s'estan oblidant les bases sobre les que es fonamenta el periodisme. La societat està malalta i el periodisme també.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada