Obama no ho tindrà gens fàcil. L’herència de Bush i el panorama de crisi financera internacional no li facilitaran les coses.
El 20 de gener sembla no arribar mai , però aquella jornada serà un dia històric per partida doble. En primer lloc, Bush deixa
L’arribada d’Obama a la presidència però no esta mancada de risc. Ha generat moltes esperances i si be el llistó és molt baix , no hi ha ningú capaç de complir en pocs mesos totes les expectatives creades. Esperem que no ens defraudi massa aviat .
D’altra banda hi ha gent disposada a posar-li les coses difícils tant a nivell intern com exterior. A nivell intern els sectors “neocons” no tiraran la tovallola tant fàcilment. Ningú podia esperar el contrari.
El món tampoc està per massa alegries. Els talibans ja han amenaçat Obama i la situació a l'Afganistan , que ell ha assenyalat com a objectiu prioritari ,exigeix més ma esquerra i un replantejament militar que no suposi assassinar els convidats dels casaments.
Europa donarà suport al nou president però a canvi de més participació en la nova multilateralitat promesa . D’altra banda Israel espera el suport incondicional de sempre , que continuïn la contundència contra l’Iran i els ulls tapats de Washington davant les violacions permanents de les resolucions de l’ONU.
Els àrabs tampoc donen un xec en blanc. No han vist amb bons ulls la designació de Rham Emanuel com a cap de gabinet de
Finalment , Rússia no està disposada a cedir terreny i treu pit , com també fa la Xina que cada cop disputa més de tu a tu la influència econòmica i política de Washington a l'Africa i també Llatinoamèrica.
Si, Obama no ho tindrà fàcil i el món potser espera massa d’ell. El temps , com sempre , dirà el que hagi de dir . Ara com ara el que esperem amb candeletes es que arribi el 20 de gener . El 6 arriben els Reis però potser el 20 per primera vegada a la meva vida em fa més il·lusió. El primer regal – aquest és segur – serà veure a Bush deixar el despatx oval.
