La putinització d'Itàlia

L'ex-president rus, ara primer ministre gràcies a l'intercanvi de càrrecs que va fer amb el seu fidel Medvedev, ha tingut l’habilitat criminal de fer de la incipient democràcia russa un territori on els amics suren (sempre que no es desmadrin) i el enemics han de callar i assistir passivament a l'espectacle del poder si volen seguir en el món dels vius.

A Itàlia el seu amic Berlusconi (es conviden l'un a l'altre periòdicament a les seves mansions) imita models i comportaments. “Il Cavaliere” no s’amaga de dir que admira la Rússia “lliberal, oberta i plural“ de Putin i no es ruboritza quan la compara amb la vella Unió Soviètica sense llibertats ni tampoc multimilionaris.Per Berlusconi, com també ho es per Putin, la democràcia es un marc on moure's còmodament fent servir tota mena de subterfugis. Tant l'un com l'altre estan en política en profit propi i no se n'amaguen. L'electorat només interessa quan toca anar a les urnes i mentrestant... la porta s’obre de bat a bat als negocis sense obstacles, al tràfic d'influències i les batalles on s'utilitzen els aparells de l'Estat per aixafar l'enemic.

La censura, les llistes negres als mitjans, les amenaces, el joc de compra-venda de fidelitats entre periodistes... predominen en el trist panorama d’una Itàlia mancada de confiança i estancada en tots els àmbits .Berlusconi, que els italians han tornat a entronitzar, ara ha decidit tornar-se a fer la llei a mida per evitar la Justícia.

L'empresari ficat a polític està disposat a tot i a utilitzar el govern i el Parlament per salvar la pell i aconseguir l’inmunitat en una dotzena de processos oberts per uns magistrats que, al costat dels periodistes, considera els seus “pitjors enemics “.Que Itàlia no funcioni, perdi des fa 10 anys el tren del progrés i sigui criticada per la Unió Europea per la “racista política d’immigració" no li preocupa massa. Es l’home més ric d’Itàlia, amb una fortuna que es calcula que supera els 12.000 milions de dòlars. Els seus negocis, que no només abarquen un totpoderós imperi audiovisual sinó també supermercats, un club de futbol i unes 150 empreses més de tota mena, li permeten jugar amb seguretat i despotisme.

La nova esquerra, descol.locada des de la derrota electoral, no sap com fer oposició i es veu superada per moviments populars que si saben respondre al carrer a les vel·leïtats dictatorials d’aquest ex-cantant de creuers que els seus aduladors a sou proclamen que és el més guapo, seductor i poderós .El votant de Berlusconi mentrestant l’admira i creu cegament que el seu èxit com a empresari el portarà a ser un gran estadista. Per aquest motiu l’han votat i també per altres menys confessables. Però els padrins que, com Craxi i la Lògia Massònica P-2, el van catapultar per construir un imperi i a omplir-se les butxaques han desaparegut.

Ara, Berlusconi només te la via de la “Putinització” per sobreviure i és conscient que aquesta és, potser, l'última oportunitat.
El seu objectiu a curt termini és la màxima immunitat com a president de la República i no descansarà fins aconseguir-ho.Itàlia s’enfronta a nombrosos reptes per poder agafar, a correcuita, un vagó de cua d’un tren de futur que passa però Berlusconi encara no ha donat un pas per arribar a l’estació