Globals pero no subnormals

La societat global ha aportat moltes coses positives. Una d'elles és internet i amb la "xarxa" ,la capacitat de tenir tot un món a l'abast , conèixer les notícies i els problemes gairebè en el mateix instant en que es produeixen i el fet que qualsevol es pugui convertir en informador o si voleu "periodista".
L'accès a la cultura , a les civilitzacions més recòndites, a conèixer de primera mà els conflictes i que a vegades siguin els que mai tenen veu els que ens els expliquin, permet "democratitzar" la societat de la informació . Amb aquesta "democratització " es superen les barreres imposades pels que detenten els grans imperis de comunicació i "manipulació" .

Però al marge d'aquests indubtables beneficis , o millor dit simultàniament , ens topem de cap amb una cultura que emana de les entranyes mateixes del sistema que fa mans i mànigues per relativitzar el conflicte, fer-lo superficial ,"assequible" a tothom, frivolitzar-lo... convertir-lo en quelcom efímer i al cap i la fi en anecdòtic.
Els que treballem cada dia en informació internacional no s'ens escapa que el volum de notícies que rebem es tant i tant immens que ofega la capacitat del mateix periodista de valorar, analitzar, sistematitzar... Les fonts d'altre banda solen ser les agències informatives ( Reuter's, France Press, Efe...) que pertanyen a grans grups o a interessos prou definits. El filtratge ja s'ha produit quan la notícia arriba a les nostres mans.
La valoració del que ha d'arribar al públic de tot aquest volum d'ítems la fa alehores el periodista amb criteris i interessos temàtics i/o geogràfics . Els temes i la geografia solen ser -i en això hi coincideixen tots els mitjans - els gran conflictes del Pròxim i Mitjà Orient (Israel-Palestina, Iraq, Iran ) , qualsevol cosa dels Estats Units o en la qual l'administració Bush hi estigui implicada ...i en molta menor mesura algun tema d'Europa i Amèrica Llatina. Africa, Asia i Oceania només sólen ser citats quan hi ha catàstrofes naturals .

Però també hi ha notícies a vegades que sobrepassen aquests límits geogràfics . Son les que contemplen tots els mitjans com a "informacions de primer nivell" per l'impacte mediàtic que susciten . Són notícies "fabricades" pels caps i agències de comunicació i que tenen el format de campanyes endegades per governs , organismes internacionals i les "estrelles" del cinema, la música o el "paper couché". Així parlem dels grans projectes per acabar amb la pobresa al món quan Bush, Blair (i els seus bufons de "causes perdudes" Bono, Sting o Bob Geldoff ) s'apunten al carro durant uns dies per desviar l'atenció sobre l'Iraq , o els seus propis conflictes domèstics. Al cap de poc temps les sirenes deixen de fer escarafalls i tothom tant content. Passem full, i fins una nova campanya que pot ser la dels nens soldat, l'escalfament global, el treball infantil, les dones maltractades, la manca d'habitatge o... qualsevol altre temàtica que acabarem també deixant de banda.
Aquí els poderosos juguen a fer "de bons", a "fer de conscients" , a entonar "mea culpes". Després tornaran als despatxos per seguir ofegant els països pobres , vendre armes per les guerrilles dels nens soldat, donar suport a les multinacionals que esclavitzen menors, protegir els maltractadors de dones i aespecular amb el sol per pujar el preu de l'habitatge.
En aquest sentit entenc el moviment "antiglobalització" i els "antisistema" quan el seu missatge no es deixa integrar com ha passat amb l'ecologisme que actualment es ja poc més que una etiqueta verda en infinitat de productes comercials.

Globals si, per suposat, però que ens prenguin per subnormals , no.